Begin forwarded message:

> From: Josep <jsort64@...>
> Date: 17 de desembre de 2009 22:28:03 GMT+01:00
> To: josepsort@...
> Subject: [josepsort] ALS PATRIOTES DEL 13-D
>
> A tots aquells que vau col.laborar anònimament, desinteressadament,
> és a dir, patriòticament, durant el 13-D, estic segur que us
> emocionarà saber que s'ha obert un grup al Facebook que porta per
> nom Jo vaig col.laborar a les consultes del 13-D a títol personal.
> He llegit l'explicació del grup i realment l'he trobada interessant
> i fins i tot emotiva.
>
> El 13-D, encara que no ho sembli, milers de persones anònimes,
> patriotes de pedra picada, es van mobilitzar per aconseguir l'enorme
> èxit que va suposar. Naturalment, des de determinats àmbits, s'ha
> volgut amagar o menysvalorar aquest exemple, i s'ha focalitzat tot
> en unes poques persones, i fins i tot alguns, en una sola persona.
> És tota
> lment ridícul i antic. Aquestes teories elitistes que sempre
> prioritzen els grups petits, fins i tot els individus per damunt
> dels col.lectius, no s'adonen que els temps han canviat.
>
> En l'actualitat podem parlar d'allò que Howard Rheingold defineix
> com a Smart Mobs i que podem traduir per multituds intel.ligents. La
> jornada del 13-D va ser un clar exemple de multituds intel.ligents
> auto-organitzades. Els individus aïllats, per molt brillants que
> siguin, i per molt necessaris que siguin -que ho són, naturalment-
> no farien res sense la feina dels milers de patriotes que
> col.laboren en la mesura de les seves possibilitats, és a dir, dels
> seus recursos i del seu coneixement. Uns recursos que, val a dir, ja
> no són tan escassos com en etapes anteriors de la història. I això
> és el que les fa més intel.ligents.
>
>
> Algunes lectures dels resultats del 13-D han estat, malauradament
> feridores. Ho he constat. Sembla que només uns pocs van treballar
> bé. Al límit, sembla que només una sola persona va treballar bé. I
> això, naturalment és del tot fals. Entre d'altres raons perquè la
> immensa majoria de mortals no es pot permetre el luxe de tenir dues
> secretàries al seu servei.
>
> En aquest sentit, vull retre tot un Homenatge a tots els Patriotes
> que van col.laborar en aquesta gran victòria. Sense cap excepció,
> sense cap exclusió, ni política, ni geogràfica, naturalment.
>
> Per això us demano que aquells que encara no ho heu fet, uniu-vos al
> grup referit. En el moment de redactar aquest post ja són 91, però
> hem de ser molts més, milers.
>
> I deixem-nos d'horterades elitistes que sovint em fan agafar
> vergonya aliena!
>
>
>
> --
> Enviat per Josep a josepsort el 12/17/2009 10:00:00 PM



[Non-text portions of this message have been removed]

Begin forwarded message:

> From: Josep <jsort64@...>
> Date: 16 de desembre de 2009 20:30:17 GMT+01:00
> To: josepsort@...
> Subject: [josepsort] INDEPENDÈNCIA I DEMOCRÀCIA
>
> En uns moments tan delicats per a la nostra nació, 50 segons de dosi
> de coratge:
>
>
>
> Equip d'audiovisuals RcatTV
>
>
>
>
>
>
> --
> Enviat per Josep a josepsort el 12/16/2009 08:25:00 PM



[Non-text portions of this message have been removed]

Begin forwarded message:

> From: Josep <jsort64@...>
> Date: 14 de desembre de 2009 3:04:25 GMT+01:00
> To: josepsort@...
> Subject: [josepsort] EL SÍ ARRASSA AMB EL 95%
>
>
> S'ha superat el repte d'Arenys. Si llavors el Sí va obtenir el 84%,
> ara el vot favorable a la Independència ha pujat fins al 95%.
> Magnífic. Contundent. És sense cap mena de dubte la notícia més
> important que es pot concloure de la Jornada d'avui.
>
> Al Papiol, on he passat tota el dia, la Victòria Independentista ha
> estat total: 628 vots pel Sí, 48 pel No, 16 en blanc i 1 nul.
> Impressionant!
>
> Vull felicitar des d'aquí a la Comissió organitzadora d'aquesta
> consulta, que ha esdevingut el referent de tot el Baix Llobregat.
> Amb ells i elles he compartit els darrers dies i puc dir que han fet
> una feina molt digna, malgrat els obstacles que han patit per part
> d'un impresentable alcalde que, paradoxalment, és d'Esquerra. Quin
> tipus més repugnant! Quina fauna! (Però bé, deixem-ho per més
> endavant, aquest tema).
>
>
> Naturalment no tot han estat flors i violes. Penso que una valoració
> acurada del 13-D és que ha servit, primordialment per aprendre. Hem
> après molt. Hem lluitat contra els nostres enemics, els hem plantat
> cara, i hem aconseguit no només sobreviure, sinó guanyar per punts.
>
> Si em permeteu, una metàfora bèl.lica. Durant la Segona Guerra
> Mundial, a l'Exèrcit Soviètic que havia de lluitar a cara de gos
> contra el ben disciplinat i organitzat exèrcit nazi, es deia que si
> un soldat soviètic sobrevivia a la seva primera batalla, es
> convertia en un veterà. Salvant totes les distàncies, penso que això
> és el que ha passat el 13D. Hem sobreviscut, és a dir, hem guanyat i
> ens hem fet més forts, més durs, i ens trobem més ben preparats per
> fer front les dues properes batalles que, atès que implicaran
> ciutats més grans, seran molt més dures.
>
> Així com els impulsors de la consulta del 13-S, han estat
> capdavanters en la dinamització del 13-D, avui m'he fixat com
> companys i companyes de Torrelles, de Molins de Rei, d'Esparreguera,
> de Martorell, demanaven per parlar amb els membres de la comissió
> del Papiol. Naturalment, volien aprendre, volien saber de primera
> mà, com ho havien muntat. Quins obstacles es trobarien, quant
> costaria tot plegat, etc. Què vull dir amb això? Que del 13-D han
> sorgit prop de 170 equips de persones amb un coneixement de primera
> línia de com preparar una consulta referendària. En la pràctica,
> centenars d'individus que ja saben en primera persona què és
> enfrontar-se a Ecspanya. Quin pa s'hi dóna. I aquests centenars o
> milers d'individus, que en els darrers dies ben segur que han passat
> nervis, angúnies, patiments, però que també han conegut la
> cooperació, la unitat per assolir l'objectiu de la Independència -i
> res més que la Independència, que quedi clar-, ara ja estan
> preparats per transmetre aquest, diguem-ne, know how, a milers de
> catalans i catalanes més que prendran el seu relleu en les dues
> properes rondes.
>
>
> I aquí, amics meus, és on la victòria és més contundent. Repeteixo,
> ara som més forts. És ben cert que no hem destruït encara el mur
> ecspanyol. Però l'hem minvat ostensiblement. Avui molts mitjans
> internacionals es fan ressò de la nostra victòria, i això afebleix
> els ecspanyols. Perquè els posa nerviosos, els posa frenètics. No
> els hem destruït... encara. Però és que tothom sap que l'accés a la
> Independència s'aconseguirà sempre des del poder. I més
> concretament, després que un Parlament català aprovi una Declaració
> Unilateral d'Independència (DUI). Em jugo un pèsol que un referèndum
> d'autodeterminació impulsat des del govern, posteriorment a la DUI,
> guanya de carrer. Però de pallissa, eh? Aquest i no cap altre, és el
> secret.
>
> Hi ha un altre element que vull remarcar. L'orgull que he sentit de
> veure com els meus companys i companyes de Reagrupament, sense
> aixecar la veu, sense ensenyar les plomes, han estat al capdavant
> d'aquesta lluita al Papiol i, de ben segur a molts dels altres
> municipis. I això que els intents de marginar-nos del, diguem-ne
> "pastís" sobiranista, han estat més que evidents. Determinats
> alcaldes, que es consideren sobiranistes, no han dubtat en posar
> pals a les rodes a les plataformes per la consulta, sobretot si
> interpretaven que aquestes tenien una important presència
> reagrupada. Fins i tot, i això em dol escriure-ho, he observat que
> aquest capteniment era també exercit per alguns -per sort no tots-
> càrrecs electes que es diuen de l'esquerra independentista.
>
> M'ha emocionat, particularment com reagrupats de Barcelona, de
> l'Hospitalet, de Cornellà, de Sant Boi, de Sant Vicenç dels Horts,
> de Molins de Rei, d'Esparreguera, de Sant Just, de Cervelló, han fet
> cap al Papiol i han treballat en les meses electorals, han mostrat
> el seu suport a la comissió organitzadora i, òbviament, als propis
> reagrupats papiolencs. No tinc cap mena de dubte que hem estat els
> que més ens hem mobilitzat i els que hem demostrat un grau de
> solidaritat comarcal sense precedents, que fins i tot ha cridat
> l'atenció de companys d'altres formacions, que no amagaven la seva
> frustració bé per literal abandonament que pateixen per part dels
> seus dirigents, bé per l'actitud de gall d'indi d'aquests, que sense
> cap mena de vergonya han exhibit les seves plomes i s'han posat unes
> medalles que no s'havien guanyat de cap de les maneres, més aviat al
> contrari. Estic segur que no pocs d'aquests companys sobiranistes
> hauran pres bona nota d'aquesta lliçó.
>
> En definitiva, doncs, una jornada que quedarà com la primera ronda -
> Arenys al marge- realment important de la lluita per la sobirania de
> Catalunya. Una jornada on, no puc estar-me de dir-ho, Reagrupament
> ha demostrat la seva força, el seu compromís i la seva capacitat de
> treballar colze a colze amb altres organitzacions i excel.lir-hi.
>
> Així sia!
>
>
>
>
>
> --
> Enviat per Josep a josepsort el 12/14/2009 01:25:00 AM



[Non-text portions of this message have been removed]

Begin forwarded message:

> From: Josep <jsort64@...>
> Date: 13 de desembre de 2009 2:30:32 GMT+01:00
> To: josepsort@...
> Subject: [josepsort] MISS GIBRALTAR ESCOLLIDA MISS MÓN... I ELS
> CATALANS VOTEN PER LA ...
>
> Quan encara falten unes poques hores per obrir els col.legis
> electorals, ja puc dir que aquest dia 13 de desembre no serà un bon
> dia pels ecspanyols.
>
> Avui, dotzenes de milers de catalans i catalanes votaran per la
> Independència de la nostra Pàtria. Serà un dia gloriós, com ja ho va
> ser el 13 de setembre passat.
>
> Però mentre esperem els resultats, que no tinc cap dubte que DONARAN
> LA VOLTA AL MÓN, i d'una puta vegada, Catalunya sortirà al mapa, no
> puc més que fer-me ressò d'una altra gran i immensa notícia
>
>
>
> Resulta que Miss Gibraltar ha estat escollida Miss Món 2009 a Sud-
> Àfrica. L'afortunada es diu Kaiane Aldorino, té 23 anys i fa 1.74
> metres.
>
>
> Per cert, ja li he demanat que sigui amiga meva al Facebook!
>
> Miss Kaiane, Congratulations from Catalonia!
>
>
> --
> Enviat per Josep a josepsort el 12/13/2009 02:00:00 AM



[Non-text portions of this message have been removed]

Begin forwarded message:

> From: Josep <jsort64@...>
> Date: 13 de desembre de 2009 0:20:01 GMT+01:00
> To: josepsort@...
> Subject: [josepsort] Catalonia votes on independence from Spain
>
>
> By Sarah Rainsford
> BBC News, Catalonia
>
> This weekend, 700,000 people in Catalonia are eligible to vote in
> the region's first ever referendum on independence from Spain.
> Organised by activists and volunteers, the vote is not officially
> binding but it is taking place at a tense time in relations with
> Madrid.
> Supporters hope it is the first step towards a formal ballot for a
> separate state.
> Deep in the nationalist heartland of Catalonia, campaigners have
> been drumming up support for the vote.
> In the medieval town of Vic, hundreds of residents have already cast
> an early ballot at a tent in a corner of the main square.
> Many say the autonomy Catalonia already has is not enough, and they
> are voting "Yes" to independence.
> "More and more people think we have no room in the Spanish house, so
> we need a house of our own," organiser Alfons Lopez Tema says.
> "[The Spanish] don't want us, they don't love us, they don't give us
> what we want. So the best thing is to vote and decide."
>
> 'Subversive'
> Almost 170 Catalan towns and villages are holding ballots, staffed
> by thousands of volunteers.
> Vic has traditionally favoured independence but the vote will be a
> first indication of whether views here are spreading.
> The referendum has been the topic of daily debate on local radio.
> Speaking Catalan on air was forbidden as subversive during General
> Franco's dictatorship.
> Today, it is an official language, used in schools and government,
> and Catalonia itself has broad autonomy.
> But three years ago, people across Catalonia voted for more. They
> approved a new statute - the law that sets out the relationship
> between Catalonia and the Spanish state - which defined this part of
> eastern Spain as a distinct nation.
> It gave more jurisdiction to the local authorities and what many
> believe is a fairer share of the revenue collected.
> For the moderate-minded majority of Catalans, that was enough.
> The law was approved in a referendum, passed by the Catalan and
> Spanish parliaments and signed by the king.
>
> But Spain's main opposition party is contesting the statute in the
> Constitutional Court and many Catalans fear key provisions of the
> law will soon be overturned.
> "People are disillusioned by what's happened. They're fed up. That's
> why so many are involved in organising this vote," Vic Radio
> presenter Joan Turro explains during a break in the schedule.
> "People here in the interior of Catalonia have always wanted
> independence. We want this vote to show that it's not just us now."
> Many people in Catalonia say they feel different from the rest of
> Spain, with their own distinct language, culture and history.
> Sunday's referendum will test how far that feeling translates into
> actual support for a separate state.
>
>
> Economic help
> But frustrations about the relationship with Madrid are as much
> about money as identity.
> Home to some 7m people, Catalonia is a prosperous place.
> The pretty cobbled streets of medieval Vic are lined with boutiques
> and alluring delicatessens - industry and agriculture are both
> strong here.
>
> But many complain that too much of that local wealth is drained away
> subsidising poorer parts of Spain and the return investment from
> Madrid is minimal.
> A key provision of the new statute adjusted the balance but the
> improved system has not been implemented yet.
> One pig farmer told me he believed breaking away from Spain would
> help the local economy.
> "If you add everything up, we support the rest of Spain and they
> don't support us," he said, though like many people he struggled to
> name anything specific Catalonia has missed out on.
>
> National identity
> The Catalan government agrees that the balance of payments to Madrid
> was deeply unjust.
> But Finance Minister Antoni Castells says that the new statute does
> correct that, adding more than 2 billion euros to the local budget
> this year.
> Still, he says, the fight over the statute has frustrated many and
> left "a strong feeling of disappointment".He points out that only
> one in five Catalans usually express support for independence.
> For the minister, the thing to watch at this weekend's unofficial
> referendum is the turnout.
> "If it's high, that suggests an increased number of people think the
> relationship between Catalonia and Spain should be reconsidered,
> that too many things are not going in a good way and that a lot of
> people think Spain is not respecting our self-government and our
> national identity," Mr Castells explains.
> Catalans are certainly passionate about their identity.
> Back in a smoky bar in Vic, most of the young crowd watching a
> Barcelona football match on TV have draped themselves in yellow and
> red Catalan flags.
> Their songs in Catalan are a mixture of swearing at Spain and their
> own national anthem. There is a map of Catalonia on the wall, with
> the rest of Spain blanked out.
> Most voters in this town will clearly say "Yes" to independence.
> What will be interesting is to see how many more moderate Catalans
> now share their passion.
> THANK YOU VERY MUCH INDEED!
>
>
>
>
>
> --
> Enviat per Josep a josepsort el 12/12/2009 11:43:00 PM



[Non-text portions of this message have been removed]

Begin forwarded message:

> From: Josep <jsort64@...>
> Date: 10 de desembre de 2009 15:05:29 GMT+01:00
> To: josepsort@...
> Subject: [josepsort] EL GINY DE LES CONSULTES
>
> Acabo d'incorporar a la plantilla d'aquest humil i modest bloc, el
> giny de les consultes, on es podran seguir en temps quasi real (cada
> cinc minuts s'actualitzarà) els resultats de les consultes del 13-D.
>
> El podeu trobar a la columna de l'esquerra, sota els enllaços.
>
> Més informació sobre les consultes en els propers posts.
>
>
>
>
>
> --
> Enviat per Josep a josepsort el 12/10/2009 03:01:00 PM



[Non-text portions of this message have been removed]

Begin forwarded message:

> From: Josep <jsort64@...>
> Date: 7 de desembre de 2009 14:53:23 GMT+01:00
> To: josepsort@...
> Subject: [josepsort] PROPERES INTERVENCIONS
>
> Els propers dies es presenten prou atapeïts d'intervencions d'una
> servidora. La conjuntura s'imposa.
>
> DIJOUS, 10 de DESEMBRE
>
> Al Papiol (Baix Llobregat), al Castell, a les 22.00h.
> Taula rodona. Catalunya: Passat, present, futur i ... Independència?
> Hi participarem: Jordi-Carles BURILLO, Àngel CASALS, Salvador GARCIA-
> RUIZ, Jaume SOBREQUÉS, Josep SORT
>
>
> DIVENDRES, 11 de DESEMBRE
>
>
> A Castellbisbal (Vallès Occidental), al Casal Cultural i Recreatiu
> (Av. Pau Casals, 7), a les 21.30 hores
> Acte: Més raons pel sí a la Consulta sobre la Independència
> Hi participarem: Pere ARAGONÈS, Èric BERTRAN, , Jordi FÀBREGA, Àlex
> MAYMÓ, Josep SORT
>
>
> DISSABTE, 12 DE DESEMBRE
>
>
>
> A Sant Joan de les Abadesses (Ripollès), a l'Alberg Ruta de Ferro, a
> les 17.45 hores.
> Conferència: Breu Introducció a la Solidaritat d'Obrers de Catalunya
> (SOC). El passat del sindicalisme nacional i de classe. Organitzada
> per l'Espai Jove de la Intersindical-CSC.
> A càrrec de Josep SORT
>
>
> DIUMENGE, 13 DE DESEMBRE
>
>
>
> Consultes sobre la Sobirania de Catalunya a 170 municipis catalans.
> Seguiment in situ del Papiol (Baix Llobregat).
>
>
> DILLUNS, 14 DE DESEMBRE
>
>
>
> A Esparreguera (Baix Llobregat), a la Sala Petita del Teatre de la
> Passió, a les 20.00 hores.
> Presentació de Reagrupament
> Parlaments de: Salvador CARDÚS i Josep SORT.
>
> Naturalment, no cal que us digui a tots aquests actes ESTEU CONVIDATS!
>
>
>
>
> --
> Enviat per Josep a josepsort el 12/07/2009 01:52:00 PM



[Non-text portions of this message have been removed]

Begin forwarded message:

> From: Josep <jsort64@...>
> Date: 7 de desembre de 2009 13:14:43 GMT+01:00
> To: josepsort@...
> Subject: [josepsort] EDICIÓ LIMITADA, TE'N QUEDARÀS SENSE?
>
>
>
>
> L'Assemblea de Cornellà-Sant Boi de Reagrupament ha encarregat una
> edició limitada de samarretes que en la part posterior porta la
> frase "La Independència es construeix des del Baix". Per aquells
> amants del col.leccionisme -sobretot un cop haguem proclamat la
> Independència- segur que és una oportunitat que no es poden deixar
> perdre.
>
>
>
> A hores d'ara la podeu adquirir a la parada de Reagrupament a la
> Fira de la Puríssima, que té lloc a Sant Boi, fins demà dimarts.
> Preu: 10 euros.
>
>
>
>
>
>
> --
> Enviat per Josep a josepsort el 12/07/2009 01:03:00 PM



[Non-text portions of this message have been removed]

Begin forwarded message:

> From: Josep <jsort64@...>
> Date: 5 de desembre de 2009 21:41:22 GMT+01:00
> To: josepsort@...
> Subject: [josepsort] L'ESTRATÈGIA DE LA TENSIÓ SOCIATA
>
> Temps era temps, un tal Jordi, va afirmar contundentment que si
> calia, el PSUC faria entrar la bandera ecspanyola a Catalunya.
> Ironies de la història, avui, en Jordi ja no hi és, i la bandera
> ecspanyola a Catalunya, cada cop sembla més una merda penjada d'un
> pal. Això sí, el tal Jordi, ha passat a formar part del mausoleu del
> pijoprogressisme juntament amb el beato Ernest, el Joan, l'Alfons,
> et tutti quanti. Quant trigaran a dedicar-li una estació de metro?
> S'accepten apostes. Bufa, quanta feina de deconstrucció postmoderna
> haurem de fer quan guanyem...
>
> Tot plegat ens ha de portar a reflexionar sobre quin és el paper que
> actualment juga la màfia sociata en la política catalana. No hem
> d'oblidar que en els darrers dies ella ha estat al darrere dels dos
> atacs més intensos contra la llibertat de Catalunya.
>
> El primer d'aquests atacs va ser el suposat editorial conjunt de
> dotze diaris, referint-se a una suposada dignitat d'una Catalunya a
> major glòria i servei d'Ecspanya. Ara s'ha vist clarament que tot
> era una campanya orquestrada pels sociates, que van fer servir com a
> ariets a la premsa amiga i, fins i tot familiar. Com passa amb la
> Universitat, i en altres àmbits de la societat, els sociates tenen
> els seus peons que ocupen llocs claus i que els mouen quan
> consideren necessaris. En això, cal reconèixer-ho, hi excel.leixen.
> D'aquesta manera, de cara al públic, ells no es mullen, però
> aconsegueixen els seus objectius, o si més no, ho intenten.
>
> L'espactacle protagonitzat pels periodistes Rafael Nadal, per José
> Antich, per l'Enric Juliana i pel notari i opinador Joan Josep López
> Burniol, va ser de jutjat de guàrdia. Fins i tot, en un moment
> determinat, en Juliana va ordenar a les càmeres de TV3 com l'havien
> d'enfocar! Tots els independentistes sabem que els grans mèdia ens
> volen la pell. No és cap sorpresa. Però tot i així, no podem deixar
> de desemmascarar-los. No els hem de deixar passar ni una. Ells prou
> que ja ho veuen que se'ls està acabant la festa i que tard o d'hora
> hauran de prendre una decisió: o disposar-se a resistir fins al
> final, i naturalment, acabar morint, o bé passar-se, ni que sigui
> tapant-se el nas, al bàndol vencedor. S'accepten apostes sobre quina
> opció escolliran, encara que és bastant òbvia.
>
>
> Però els sociates, són mestres en l'art de la manipulació. I com que
> naturalment mai es juguen res a una sola carta -entre d'altres raons
> perquè no es refien ni de la seva pròpia ombra- pocs dies després de
> l'editorial de marres, van activar el que podríem dir la Fase 2, de
> la campanya: el manifest catalanòfob impulsat per les Casas
> Regionales, sempre disposades a retornar els favors que les
> diferents administracions sociates els han atorgat en forma de
> multimilionàries subvencions. Aquí els Josep Maria Sala, els Joan
> Ferran, etc., estan en la seva tinta. Amb el Colectivo Crisol,
> jugant a avantguarda. Un altre peó del partido. Les Casas
> Regionales, naturalment no representen res, més enllà d'estómacs
> agraïts, però el seu delirant manifest demostra que la catalanofòbia
> no està únicament arrelada a Ecspanya, sinó que també és ben present
> a casa nostra: en els nostres barris, ciutats i pobles... I que molt
> probablement no moriran sense oferir una mínima resistència, ni que
> sigui simbòlica per així donar ales a la seva prou coneguda
> estratègia victimista.
>
> La pregunta clau, tanmateix, ara que ja s'acosta la data
> referendària, és si haurà Fase 3, en aquesta escalada de la tensió
> que estan protagonitzant els sociates. I la resposta, és
> naturalment, positiva. De fet, ja es mostra ben a les clares quina
> és: un cop la força sobiranista ha trencat tots els dics de
> contenció, i quan cada dia s'escampa més el desig de participació i
> de democràcia, incloent-hi no pocs electes sociates a nivell local,
> la Fase 3 és la típica i tòpica estratègia d'aterrir i amenaçar. Com
> va passar a Arenys pel 13-S, de nou apareix la Falange i altres
> col.lectius que intenten plantar cara, però que naturalment no se'n
> sortiran, perquè no tenen credibilitat popular, encara que sí
> visibilitat mediàtica -que d'això se n'encarreguen els periodistes
> amics, els mercenaris de la dependència. La setmana que ve ara serà
> clau, en aquest sentit, perquè novament entrarà en joc la justícia
> colonial ecspanyola, que no tingueu cap mena de dubte que està
> disposada a col.laborar prietas las filas amb la contraofensiva
> ecspanyola. Ja veurem per on surten.
>
>
> En definitiva, els sociates saben perfectament que se'ls acaba la
> bicoca. Porten trenta anys de mamar dels pressupostos públics les
> pessetes d'abans i els euros d'ara. Però la corrupció en la que
> viuen, i es multipliquen, ja és insostenible. Com qualsevol règim
> totalitari -i els sociates han actuat com a amos del carxofar al
> llarg d'aquestes tres dècades a la major part dels grans municipis
> de Catalunya- el seu enfonsament no és producte d'una oposició,
> totalment desballestada -el cas de CiU, naturalment-, sinó que ve de
> dins de les seves mateixes files, d'una descomposició interna que no
> té deturador, perquè es genera per la lluita entre els que mengen
> més i els que mengen menys, del pastís.
>
> És una lluita suïcida, però imparable. I val a dir-ho, que ens
> afavoreix molt a aquells que tenim com a fites de la nostra actuació
> tant la Independència com la regeneració democràtica.
>
>
> --
> Enviat per Josep a josepsort el 12/05/2009 08:26:00 PM



[Non-text portions of this message have been removed]

Begin forwarded message:

> From: Josep <jsort64@...>
> Date: 5 de desembre de 2009 20:22:38 GMT+01:00
> To: josepsort@...
> Subject: [josepsort] PEL PONT, A SANT BOI
>
>
> Demà diumenge muntarem una parada de Reagrupament a la Fira de la
> Puríssima de Sant Boi de Llobregat. Hi serem al llarg dels tres dies
> que dura (fins el dimecres). Serà una boníssima ocasió per difondre
> els nostres plantejaments i sobretot per ajudar en la campanya del
> Sí a la Independència, que hem engegat, adreçada a les consultes del
> proper dia 13-D. Particularment, a la consulta del Papiol, la
> població pionera del Baix Llobregat en aquest procés.
>
> Us convido doncs a passejar per la Fira, que en edicions anteriors
> ha atret a centenars de milers de persones. I naturalment ha passar
> per davant de la parada, situada al carrer Cerdanya, tocant al
> carrer Sant Ramon. Us passo un enllaç amb la seva ubicació. Al llarg
> d'aquests tres dies s'han organitzats torns de permanència, però
> naturalment si us hi voleu afegir i ajudar-nos, tothom serà molt ben
> rebut.
>
>
> --
> Enviat per Josep a josepsort el 12/05/2009 08:05:00 PM



[Non-text portions of this message have been removed]

Begin forwarded message:

> From: Josep <jsort64@...>
> Date: 5 de desembre de 2009 18:01:01 GMT+01:00
> To: josepsort@...
> Subject: [josepsort] 5.000 AMICS PER LA CAUSA
>
> Ara fa uns dies, la causa WORLD COALITION FOR CATALONIA
> INDEPENDENCE, que en el seu dia vaig crear al Facebook, acaba
> d'arribar als 5.000 amics. No ha estat gens fàcil. Però no puc més
> que agrair a tothom qui ha col.laborat a fer-la possible. Sou molts
> els que heu fet de reclutadors d'amistats, coneguts i saludats, i
> arribar a 5.000 amb gent procedent d'arreu del món és una fita que
> cal celebrar.
>
>
> Jo diria que és un senyal que anem en la bona direcció. La
> internacionalització de la Independència de Catalunya progressa
> extraordinàriament bé, i estic més que segur, que la diada del 13D
> serà un esclat en aquest sentit. Si en el cas d'Arenys va sorprendre
> l'impacte internacional que va tenir, ara tant els europeus com els
> americans (els Estats Units, vaja), ja s'han posat les piles, ja
> estan advertits. I tingueu per segur, que miraran molt d'aprop la
> nostra lluita. Hem de donar una lliçó de veritable dignitat
> independentista, no de l'altra.
>
> El vessant internacional de la nostra lluita és tant important com
> el domèstic. Sense la complicitat externa, tota la feina interna que
> fem, fins i tot, com espero, si excel.lim en ella, servirà de ben poc.
>
> Cal ser-ne conscients i actuar en conseqüència!
>
>
>
> --
> Enviat per Josep a josepsort el 12/05/2009 05:21:00 PM



[Non-text portions of this message have been removed]

Begin forwarded message:

> From: Josep <jsort64@...>
> Date: 2 de desembre de 2009 19:02:58 GMT+01:00
> To: josepsort@...
> Subject: [josepsort] DUES NOTÍCIES, DUES
>
> Tot repassant l'actualitat digital, m'he trobat amb dues agradables
> notícies.
>
> Una primera fa referència als acords entre diferents forces
> polítiques vigatanes partidàries del vot afirmatiu a la consulta del
> 13D. Sembla que la independència fa estranys companys de viatge.
> Me'n felicito i espero que sigui extensible a altres entitats i
> associacions. Ara ja no hi ha excusa.
>
> La segona, és la transcripció del xat amb Joan Carretero al Diari de
> Girona, que va tenir lloc ahir mateix. Naturalment us recomano que
> us el llegiu tot sencer, però us demano que tingueu una mica de
> carinyu per la pregunta número 59. Qui no té feina, el gat pentina.
> (I no és frekee, ignorant! és freaky! Coi, ignorant és un insult?).
>
>
>
>
> --
> Enviat per Josep a josepsort el 12/02/2009 06:44:00 PM



[Non-text portions of this message have been removed]

Begin forwarded message:

> From: Josep <jsort64@...>
> Date: 2 de desembre de 2009 17:46:09 GMT+01:00
> To: josepsort@...
> Subject: [josepsort] ÉS EL BARÇA, ESTÚPID!
>
> Acabo de llegir el polèmic article del professor Raimon Ribera, que
> ha estat meravellosament replicat per l'editor Quim Torra. Sí ja sé
> que ho faig a misses dites, però és que dilluns i dimarts acostumo
> anar de bòlit i no tinc massa temps per a lectures.
>
>
> El professor Ribera cau en la vella trampa, més vella que l'anar a
> peu, de titllar l'independentisme d'etapa infantil. Els qui hem
> militat en l'independentisme revolucionari, i ens hem interessat per
> la historiografia del marxisme i de l'independentisme a Catalunya,
> tenim ben present que ja en els anys trenta, els comunistes de
> manual titllaven l'independentisme de malaltia infantil. Una
> apreciació que va renèixer amb força en els anys seixanta i setanta.
> Ara, tot un professor d'ESADE, gens sospitós, doncs, de ser
> comunista, retorna amb l'argument de l'infantilisme de
> l'independentisme, ara en referència al catalanisme. Curioses
> coincidències.
>
> Tanmateix, l'independentisme, lluny de ser una etapa infantil, és un
> signe de maduresa i de seny. És la recerca de la normalitat i la
> dignitat com a país. És quan m'independitzo que hi veig clar!
> podríem exclamar... i això és vàlid tant per a l'esfera individual
> com per a la col.lectiva.
>
>
> Però el professor Ribera diu més coses. El centre del seu argument
> és la necessitat d'aconseguir un impacte emocional que permeti a
> aquelles persones que avui no militen en el catalanisme, d'acostar-
> s'hi i eventualment, afegir-s'hi. Diu Ribera que l'impacte emocional
> passa per "oferir experiències vitals, experiències relacionals,
> experiències culturals d'alta intensitat i alta qualitat que puguin
> ser associades a la catalanitat". En definitiva, per oferir, "coses
> ben fetes".
>
> Immediatament, m'ha vingut al cap, una idea, i modificant la
> coneguda frase, he pensat "És el Barça, estúpid", i cony passats uns
> minuts d'aquest rampell, considero que sí, que és cert. Si alguna
> cosa ha donat Catalunya al món en aquests darrers anys, i per la
> qual és coneguda, és única i exclusivament, pel Barça. Un Barça no
> cal dir-ho que no només no ha amagat la seva catalanitat, sinó que
> la publicitat com mai abans. Un Barça orgullós del seu país, de la
> seva Pàtria, i que a més a més, és, literalment, el millor club del
> món, sense cap dubte.
>
>
> Un Barça que s'ha convertit en una autèntica fàbrica de fer catalans
> i catalanes. No hi ha res, ni ningú que es posi a la seva alçada. És
> per això que en Carretero tenia tota la raó del món quan va dir,
> sense embuts, que a hores d'ara és molt més important -i conegut- el
> President del Barça que el President de la CAC. Sense cap mena de
> dubte.
>
> L'independentisme s'associa amb normalitat i globalitat.
> L'autonomisme amb excepcionalitat i particularisme. El primer és
> progressiu i actiu, El segon conservador i reactiu.
>
> És així com ho veig jo. Felicitats de nou, Quim Torra.
>
>
> --
> Enviat per Josep a josepsort el 12/02/2009 04:47:00 PM



[Non-text portions of this message have been removed]

Begin forwarded message:

> From: Josep <jsort64@...>
> Date: 28 de novembre de 2009 2:39:38 GMT+01:00
> To: josepsort@...
> Subject: [josepsort] 11/28/2009 02:32:00 AM
>
>
> NOVA CAMPANYA
>
>
> EL 13-D TOCA VOTAR INDEPENDÈNCIA!
>
>
>
>
>
>
> --
> Enviat per Josep a josepsort el 11/28/2009 02:32:00 AM



[Non-text portions of this message have been removed]

Begin forwarded message:

> From: Josep <jsort64@...>
> Date: 26 de novembre de 2009 17:37:37 GMT+01:00
> To: josepsort@...
> Subject: [josepsort] REBUS SIC STANTIBUS
>
> Ja fa uns anys, en Salvador Cardús escrivia en el seu llibre
> Política de paper respecte la promiscuïtat entre la classe política
> de la transició i la classe periodística. És una observació que
> sempre he tingut molt present i que intento transmetre-la a les
> meves diverses i variades audiències.
>
> A diferència del que succeí als Estats Units, per exemple, on el
> Watergate i Vietnam, van marcar un divorci entre aquestes dues
> classes esmentades, a l'estat ecspanyol i a Catalunya, els
> periodistes es van convertir en autèntica companeros de viaje de la
> nova classe política que, dit sigui de passada, mai va derrotar el
> franquisme. Una classe política feble i covarda, que va entrar en la
> cleda del reformisme suarista. En definitiva, allò que magistralment
> va etiquetar en Lluís M. Xirinacs, com la Traïció dels Líders.
>
>
> Aquesta promiscuïtat entre polítics oficials i mèdia, s'ha anat
> mantenint al llarg de les darreres dècades. L'élite mediàtica,
> composta pels propietaris dels mitjans i els seus mercenaris (els
> directors), els seus mini-mercenaris (caps de secció, de
> comunicació, d'opinió, etc.), així com també per les agències de
> publicitat, i no oblidem, les principals empreses anunciadores, han
> estat, són, i si no ho impedim, continuaran sent, autèntics cul-i-
> merda de la classe política, que és la que gestiona les subvencions,
> i naturalment la que proporciona informació, globus sonda,
> filtracions, etc.
>
> En conseqüència, els interessos dels uns van estretament lligats als
> interessos dels altres. Quasi bé podríem dir que són els mateixos.
>
> És per això que el numeret d'avui de 12 capçaleres periodístiques
> publicant el mateix editorial no pot ser més que analitzat des de la
> perspectiva que les élites políticomediatiques del país, unes élites
> que viuen de i per a la dependència de Catalunya respecte Ecspanya,
> tenen por.
>
>
> Sí. Tenen por. Estan acollonidos que deia en Màgic Andreu en les
> seves èpoques, No tinc cap mena de dubte que tot plegat és una
> operació orquestrada des del Departament de Presidència de la
> Generalitat de dalt. No hi ha res, en aquesta iniciativa, producte
> de la casualitat. Tot està perfectament i mil.limètricament calculat.
>
> Una lectura de l'editorial en qüestió, que no penso enllaçar per una
> simple qüestió d'higiene democràtica, delata clarament que els seus
> redactors empren l'excusa de la ja donada i beneïda sentència del TC
> sobre el nyap, per amagar el que realment els preocupa.
>
> I el que els preocupa és clarament el tsunami sobiranista que
> s'acosta i que es concreta en:
>
> 1. El creixement abassagador del suport popular a Reagrupament,
> malgrat l'apartheid informatiu que pateix en les darreres setmanes.
> L'acte d'ahir al districte de Sarrià-Sant Gervasi (foto) per
> exemple, em va confirmar que ja hem superat el punt de no retorn. Un
> èxit esclatant.
>
>
> 2. L'onada de consultes populars per la Independència, que tindrà la
> primera gran prova (a banda del precedent arenyenc) el proper 13 de
> desembre, quan 700.000 catalans seran cridats a votar per la
> sobirania. Un procés que ja està atraient
> l'atenció mediàtica i política d'arreu del món. Cal recordar que si
> els ecspanyols ja van quedar groguis -i encara no s'han refet- del
> 96% a favor de la sobirania de fa tres mesos, que un percentatge
> semblant o proper es torni a repetir, pot ser definitiu. I no podem
> deixar de banda que ja han sortit veus reclamant la suspensió de
> l'autonomia de dalt. Com a Kosova, el 1990.
>
>
> 3. El renom assolit pel Barça, l'actual millor equip de futbol del
> món, sense cap mena de dubte.
> A hores d'ara, el Barça és la millor targeta de presentació de
> Catalunya, deu mil vegades més que qualsevol President kinki de la
> CAC. I ha estat, sota la presidència d'un independentista de pedra
> picada que això s'ha aconseguit. Un president que lluny d'amagar
> covardament els símbols de catalanitat del club, els ha exposat ben
> visibles arreu on ha anat. Quanta més catalanitat, més globalitat i
> més reconeixement. A més el Barça es pot convertir en l'autèntic
> referent per atraure al projecte català els centenars de milers
> d'immigrants que han arribat a casa nostra darrerament, i que no
> estan corromputs per la catalanofòbia consubstancial en
> l'ecspanyolisme, autèntica ideologia de masses, transversal, a
> l'estat.
>
>
> És contra aquesta Catalunya de la dignitat i de la democràcia que
> aquests mercenaris de la dependència publiquen avui els seus
> infectes papers. No podem esperar res d'aquesta genteta. Cal
> esbandir-los d'una punyetera vegada.
>
> És cert que els pacta sunt servanda (els pactes són per ser
> complerts), però al comissari de torn que ha redactat l'editorial se
> li ha oblidat l'afegitó del rebus sic stantibus (és a dir, si les
> condicions es manten inalterables).
>
> I aquí està el tema: les condicions ja no són les mateixes. Els
> nostres dependentistes encara voldrien retornar a la Catalunya dels
> anys 70 i 80 quan ells eren joves i guapos, i els reis del Mambo.
> Aquella Catalunya is gone. Els dependentistes voldrien l'Ecspanya
> dels anys 70, on Catalunya era vista com la capdavantera de la
> modernitat, i la veritat és que l'Ecspanya d'ara és tant o més
> catalanòfoba, amb l'afegit que gràcies a l'espoli fiscal i als
> diners d'Europa, s'ha modernitzat i intenta per tots els mitjans
> esclafar definitivament el fet diferencial, com ja en el seu moment
> es proposà el franquisme quan va crear l'Instituto Nacional de
> Indústria (INI).
>
> Les condicions han canviat, el pacte de la transició ha saltat pels
> aires. Ara els ecspanyols se senten forts. Han liquidat el PNB a
> Euskadi -ja mai més tornarà al poder, que s'ho treguin del cap- i
> ara volen liquidar CiU i assolir el pacte ecspanyol (PSOE+PP). Quan
> el President kinki diu que hi ha zero possibilitats d'un tal pacte,
> és exactament el contrari: hi ha un 100% de possibilitats, si sumen,
> naturalment. I quan sumen, pacten: vegi's el cas del Consell de
> Garanties Estatutàries, que ja disposa de majoria ecspanyola i que
> no tinc cap dubte que està destinat a ser l'ariet contra el procés
> independentista que es desfermarà els propers mesos. Vigilem els
> seus membres, seran els encarregats de fer la feina bruta.
> Repeteixo, no tinc cap mena de dubte.
>
>
>
> --
> Enviat per Josep a josepsort el 11/26/2009 03:47:00 PM



[Non-text portions of this message have been removed]

Begin forwarded message:

> From: Josep <jsort64@...>
> Date: 26 de novembre de 2009 9:50:46 GMT+01:00
> To: josepsort@...
> Subject: [josepsort] EL PAPIOL DECIDIRÀ EL 13-D
>
> Acabo de rebre aquest missatge i penso que cal difondre'l el màxim.
> Us demano que el reboteu arreu de la vostra llista de contactes.
>
>
>
> Benvolguts/des Patriotes:
>
> Tenim la satisfacció de fer-vos
>
> saber que, el proper DIUMENGE DIA 13 DE DESEMBRE, al PAPIOL (Baix
> Llobregat) celebrarem una CONSULTA SOBRE LA INDEPENDÈNCIA DE
> CATALUNYA.
>
> No cal dir que ens encoratjaria molt que durant aquesta diada, ens
> féssiu costat i suport.
>
> La nostra voluntat ferma és :
>
> 1er.- Demostrar la catalanitat del Baix Llobregat. Per a molts: "El
> Papiol és com el petit poble de l'Astèrix enfront els ocupants
> romans de la Gàl·lia".
>
> 2on.- Fer front als partits espanyolistes oposats a la consulta.
>
> 3er.- Demostrar novament, seguint l´estela d´Arenys de Munt, que el
> nostre poble té dret a pronunciar-se lliurament sobre les qüestions
> nacionals més trascendentals.
>
> 4rt.- Gaudir d´una diada festiva i democràtica de catalanitat.
>
>
> El Papiol us rebrà i acollirà amb estima !!!
>
> Igualment, ens agradaria posar de manifest que els recursos amb els
> que gaudim són escassos i que qualsevol gra de sorra per tal de
> tirar endavant aquesta consulta serà vista amb molts bons ulls.
>
> A fi i efecte, hem habilitat la següent compte corrent, per tal de
> tirar endavant aquest projecte:
>
> EL PAPIOL DECIDEIX : 2100-0486-68-0200122657
>
> Qualsevol col·laboració serà benvinguda.
>
> Finalment, us adjuntem algunes adreces que considerem d'interès:
> www.referendumindependencia.cat/inicicampanya/index.html
> http://politica.e-noticies.cat/el-papiol-si-que-es-sobiranista-35159.html
>
> Moltes Gràcies per a la vostra atenció, confiem que la consulta
> sigui un èxit de participació.
>
> Visca la democràcia i Visca Catalunya!
>
> SI US PLAU, AJUDEU-NOS A DIFONDRE EL NOSTRE MISSATGE!
>
>
> --
> Enviat per Josep a josepsort el 11/26/2009 09:33:00 AM



[Non-text portions of this message have been removed]

Begin forwarded message:

> From: Josep <jsort64@...>
> Date: 26 de novembre de 2009 9:03:37 GMT+01:00
> To: josepsort@...
> Subject: [josepsort] LES CONSULTES AL PARLAMENT EUROPEU
>
> Intervenció de l'eurodiputada del Playd Cymry, Jill Evans,
> preguntant al nou President de l'EU el seu parer sobre la primera
> tongada de consultes sobre la Independència, a Catalunya, del dia 13
> de desembre.
>
>
>
> Recordo que una assistent d'aquesta mateixa eurodiputada, ja va
> preguntar sobre la Independència de Catalunya a la Secretària
> d'Estat dels Estats Units, Hillary Clinton, el passat mes de març.
>
>
>
>
>
> --
> Enviat per Josep a josepsort el 11/26/2009 08:56:00 AM



[Non-text portions of this message have been removed]

Begin forwarded message:

> From: Josep <jsort64@...>
> Date: 21 de novembre de 2009 22:36:49 GMT+01:00
> To: josepsort@...
> Subject: [josepsort] SETMANA DE GLÒRIA I PASSIÓ
>
> Acabo de tornar del Personal Democracy Forum Europe, que s'ha
> desenvolupat a la Torre Agbar (fotos). Una experiència interessant,
> però un toc freaky protagonitzat per uns penjats ecspanyols, ha fet
> vergonya aliena.
>
> Cal també afegir el ridícul terrible protagonitzat per en Montilla,
> el Carod-Rovira, el Benach i per altres càrrecs menors de la
> Generalitat... Cap d'ells tenia ni puta idea d'anglès. Ni idea, eh?
> Però és que ni idea... L'únic que vaig veure va ser en Carallot, va
> entrar amb una cara de mala llet perquè segur que ja sabia que anava
> a l'escorxador. Efectivament... va ser pujar ell a la tarima i va
> haver-hi una espantada general del personal, diuen que només es van
> quedar unes 15 persones... suposo que agafades, no pels collons,
> sinó per la nòmina, que si no...
>
>
> Al marge d'això, les ponències i papers que s'hi han presentat han
> estat molt interessants, tot i que naturalment es constata les
> diferències òbvies entre la situació als Estats Units i a Europa. Se
> suposa que d'aquí a un any tornarà a celebrar-se, de nou a
> Barcelona. Si es consolida, pot ser una cosa interessant. N'escriuré
> més, al llarg dels propers dies al bloc acadèmic. A ell us remeto.
>
> Però si titulo aquest post Setmana de Glòria i de Passió, és perquè
> ha estat això, uns dies que quasi em tornen boig. Segurament tota la
> resta de la meva vida la recordaré aquesta setmana que ara s'escola.
>
>
> Dijous, va tenir lloc el primer acte de Reagrupament a Cornellà, en
> el qual va participar la Rut Carandell (foto). Penso que va
> contribuir a l'entrada de nous reagrupats, si bé això ho comprovarem
> els propers dies o setmanes. Encara hi ha molta feina a fer, però.
>
> A banda d'altres consideracions, que no vénen al cas, he enllestit
> diversos temes que tenia pendents. D'aquí el meu silenci dels
> darrers dies.
>
> Però com sempre passa, no tot s'acaba, i en les últimes hores, un
> tema s'ha agreujat de forma irremeiable. Suposo que no cal que sigui
> més explícit. Estic decidint què faré. Una cosa està clara: jo no em
> faig responsable de les actituds d'altres persones. Jo només responc
> dels meus actes i dels meus no-actes. Que ja tenim una edat!
>
>
> --
> Enviat per Josep a josepsort el 11/21/2009 09:28:00 PM



[Non-text portions of this message have been removed]

Els portaveus de les mesquites de Manlleu fan campanya pel SÍ en la consulta del
13-D


http://www.sms25.cat/noticia/1844/Els_portaveus_de_les_mesquites_de_Manlleu_fan_\
campanya_pel_SI_en_la_consulta_del_13-D

Els portaveus de les mesquites de Manlleu fan campanya pel SÍ en la consulta del
13-D

SMS25 feia pública ahir la notícia que els presidents de les dues mesquites que
hi ha a Manlleu han ofert els seus locals per realitzar la consulta sobre la
independència que es farà en aquesta localitat d'Osona. Segons diuen, "estarien
encantats d'acollir aquesta consulta en les seves àmplies instal·lacions". Els
portaveus islàmics, però, han anat més lluny i han assegurat que estan disposats
a fer campanya pel SÍ. Driss Enabruze, el portaveu d'un d'aquests centres,
explica que "no pot ser que els catalans depenguem d'Espanya. Tenim la nostra
llengua i la nostra història i tot el dret a ser lliures. Algun dia ho
aconseguirem".

Enabruze va arribar fa 36 anys a Catalunya, i és l'actual president de
l'Associació per a la Solidaritat i el Desenvolupament dels Immigrants de
Manlleu, a més de ser simpatitzant d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC).
L'imam de la mesquita, un marroquí de 37 anys, també afirma "estar a favor de la
independència de Catalunya". Segons explica, "jo visc i menjo a Catalunya i, per
tant, estic amb els catalans". A més, asseguren que aquesta consulta sobre la
independència és una oportunitat d'integració per als immigrants de Manlleu. Cal
recordar que, en aquestes consultes, els immigrants tenen dret a votar igual que
qualsevol altre ciutadà. És per això, que els portaveus de les mesquites
"animaran a tota la comunitat islàmica de Manlleu a votar SÍ".

Més informació:

La mesquita de Manlleu podria acollir una consulta sobre la independència el
13-D


[Non-text portions of this message have been removed]

http://poliblocs.cat/editorials/independncia-a-la-catalana


Independència a la catalana
Cada dia que passa es fa més evident que Catalunya ha escollit el seu propi
model de camí cap a la independència. I no serà el camí usual, sinó que estem
obrint una via nova. La independència, a casa nostra, no és un procés generat i
desenvolupat per la classe política, com sí està succeint en altres nacions, com
ara Escòcia, Flandes o el Quebec, sinó a Catalunya  és un moviment popular,
espontani, quasi clandestí, estrictament social.

Això ha estat així perquè els ciutadans catalans, quan ho hem necessitat, mai
hem pogut comptar amb els nostres polítics. Actualment patim una de les
generacions de líders polítics parlamentaris més nefasta de la nostra història.
Cap dirigent de partit amb representació a la cambra catalana ha estat a
l'alçada de les circumstàncies en els darrers anys i, lentament, amb la seva
inoperància manifesta, han portat el país a un cul de sac. Arribats a aquest
punt de ridícul nacional, el poble agafa les regnes i resoldrà la situació, sens
cap mena de dubte, però sense la intermediació de la classe política.

A Catalunya, el procés independentista no sortirà als diaris fins el dia de la
seva victòria i la proclamació d'un nou estat català europeu. Ja ho varem dir en
un altre post fa molt temps, l'unionisme té segrestats tots els mecanismes i
totes les institucions de generació i difusió de les iniciatives polítiques i
socials. Els mitjans, per tant, no recullen l'alé popular quan aquest no convé
als partits.

Ho estem veient cada dia. Tot el país s'està organitzant de manera disciplinada,
rapidíssima, impecable envers la independència davant els ulls atònits de
l'estat espanyol i del món sencer, que encara no saben com aturar o qualificar
l'onada; convocant un referèndum que el dia 13 de desembre del 2009 cridarà a
més de 700.000 ciutadans a les urnes repartits en més de 150 municipis de tot el
territori; sense recolzament de cap institució oficial; sense recolzament de
gairebé cap mitjà de comunicació massiu; amb observadors internacionals, alguns
d'ells, eurodiputats, vinguts d'arreu d'Europa, interessats a participar en un
moment històric de la història del vell continent.

En definitiva, ja està en marxa tot un moviment popular de dimensions colossals
que farà empetitir altres revoltes civils que la nostra història ha recollit amb
solemnitat. Un procés que tot just acaba de començar i que només ha ensenyat la
punta de l'iceberg. Una revolta democràtica i pacífica, iniciada de manera
espontània en un petit poblet, per un alcalde local. Així sempre han estat les
coses a Catalunya. Diferents. Mai comencen per dalt. Però un edifici amb bons
fonaments és inderrocable.

Hi ha dos punts que són esencials per a que el procés arribi al seu destí. El
primer és no deixar en mans dels partits polítics el comandament. Ja han
intentat fer-se amb el control però no han reeixit. Els partits ja han tingut el
seu moment i han fracassat. Ara la societat civil ha agafat les regnes i no
s'està per orgues. Els partits es poden afegir al moviment, però amb humilitat,
i rebran el mateix tracte que qualsevol altra associació que hi vulgui
participar. La societat civil, per tant, lidera el procés i no accepta
intromissions.

Es per tot plegat que les properes eleccions a la Generalitat seràn les més poc
trascendents des de fa molts anys. Quan el poble s'aixeca per bastir un estat
nou, de què serveix maldar per decidir quin serà el proper delegat del govern de
la colònia? Perquè en aquests moments, el president de la Generalitat és un
simple delegat del govern espanyol, sense reconeixement internacional, amb
competències exclusives envaïdes contínuament i sense pressupost propi per dur a
terme les tasques de govern pròpies d'una nació europea.

Més enllà dels partits unionistes, entre els quals encara cal incloure CiU, i
que no fan cap servei al procés d'alliberament del país, la lluita fratricida
entre ERC, Carretero i Laporta (?) acabarà afeblint encara més l'espectre
polític independentista i allunyant, sense remei, la societat civil de la classe
dirigent. Aquesta fractura només es podria començar a evitar amb la creació
d'una candidatura política unitària i sólida de les tres forces, amb Laporta al
capdavant, com a imatge pública amb més força mediàtica, i amb un únic sentit i
objectiu: la consecució de la independència. Una plataforma que, una vegada
guanyades les eleccions i aconseguida la independència, es desfarà per donar pas
a nous partits polítics normalitzats.

Però siguem sincers... creieu que, ara com ara, és possible una iniciativa com
aquesta? La veritat, costa de creure que l'independentisme polític actuï amb
coherència per una vegada. Sense entrar a cercar culpables, és evident que la
via política romandrà en via morta encara molts anys i que l'independentisme no
podrà comptar amb ella per al seu desenvolupament natural.

Tots aquests arguments fan certa aquella dita que assegura que l'independència
del país és quelcom massa important per deixar-la en mans dels polítics. En
conseqüència, només el procés social, iniciat a Arenys de Munt i estès per tot
el territori, ens durà a la independència d'una manera ràpida, neta i efectiva.
I en aquest sentit, només podem congratular-nos de la sort que tenim de poder
viure aquest episodi tan interessant de la nostra història. Mans a la feina,
catalans, que la llibertat és més aprop que mai!

Editorial de Daniel Solano el dia 11/11/2009 a les 12:05.
61 lectures




[Non-text portions of this message have been removed]

Begin forwarded message:

> From: Josep <jsort64@...>
> Date: 13 de novembre de 2009 10:33:55 GMT+01:00
> To: josepsort@...
> Subject: [josepsort] HI ESTÀS CONVIDAT!
>
> Reagrupament bull d'activitat. Quasi cada dia hi ha actes arreu del
> territori. Hem de fer-nos sentir i conèixer, perquè segur que quan
> s'acostin les eleccions, el boicot mediàtic serà total -malgrat que
> les enquestes llavors, ja no podran amagar que traurem un altíssim
> nombre d'escons.
>
> Al Baix Llobregrat, no és cap excepció, malgrat que als ecspanyols
> els agradaria que ho fos. Estem preparant diversos actes pel
> territori i a l'hora l'organització de la Segona Assemblea Comarcal
> de Reagrupament del Baix Llobregat, que escollirà l'òrgan directiu
> comarcal que substituirà el provisional que ha funcionat fins ara.
>
>
> La conjuntura ens és totalment favorable. És cap casualitat que ara
> el pentapartit comenci a parlar de regeneració democràtica? És cap
> casualitat que ara, precisament ara, quan només queda un any pelat
> per a les eleccions, el pentapartit es posi d'acord en fer la llei
> electoral per al Parlament del Parc?
>
> Aquestes iniciatives, no tingueu cap dubte, han sorgit com a
> conseqüència de l'acció divulgadora i denunciatòria de Reagrupament,
> amb en Joan Carretero al capdavant, dels darrers mesos o fins i tot
> anys.
>
> Constitueixen, efectivament la Primera Gran Victòria de Reagrupament
> enfront el pentapartit, és a dir l'establishment corrupte,
> autonòmic, borbònic, regionalista i espoliador.
>
> Tornant als actes, dijous tenim el sopar-tertúlia amb la
> vicepresidenta, la Rut Carandell, organitzada per l'Assemblea Local
> de Cornellà-Sant Boi, l'assemblea en la qual tinc l'honor de
> pertànyer i on coincideixo amb vells i nous companys de militància,
> i que, com no podia ser d'una altra manera, no para de créixer, i
> multiplicar-se.
>
> No cal dir, que els lectors d'aquest humil i modest bloc hi esteu
> convidats a assistir-hi, i per fer-ho, cal que escriviu l'adreça
> electrònica rcatcornellasantboi@....
>
> Compto amb vosaltres!
>
>
>
>
>
> --
> Enviat per Josep a josepsort el 11/13/2009 10:11:00 AM



[Non-text portions of this message have been removed]

http://www.vilaweb.cat/www/mailobert?id=3654095




Subject: El ridícul de La Vanguardia


per Vicent Partal
dimecres, 11 de novembre de 2009
El ridícul de La Vanguardia
La Vanguardia és l'excepció a Barcelona. És l'únic diari monolingüe castellà de
la ciutat i la seua militància persistent en aquest sentit fa temps que crida
notablement l'atenció. Però, malgrat això, el director, José Antich, es permetia
ahir de donar lliçons de saviesa lingüística qualificant de 'ridícul' que el
Parlament de Catalunya posara traductors de català a espanyol i viceversa per
atendre degudament la visita d'una delegació nicarangüenca. La veritat és que el
seu argument feia feredat.

El director de La Vanguardia diu, en la llengua en què escriu en públic cada
dia, que 'no sembla la cosa més edificant' que els nicaragüencs escoltaren amb
'els auriculars posats' els discursos dels diputats catalans. No gosa dir-ho
claret, però diu, i per això fa feredat, que el Parlament de Catalunya hauria
d'haver renunciat a la llengua pròpia, no sé si en aquest cas o amb qualsevol
excusa. No ho diu clar, però s'entén fàcilment que el senyor Antich vol dir que
ell hauria desitjat que els diputats hagueren parlat directament en castellà,
com fa el seu diari cada dia. Perquè, encara que no ho diga tampoc, interprete
que el senyor Antich deu comptar que els nicaragüencs no entenen d'entrada el
català, de manera que, havien de ser els diputats catalans els qui havien de
canviar de llengua, per caure en el 'ridícul'.

Per sort, no ho van fer. Començant per David Minoves, secretari de Cooperació i
Solidaritat del govern, que no va perdre gens de vista que les institucions
també tenen obligacions envers la pròpia dignitat, perquè no són únicament una
col·lecció d'individus, ans representen un país, amb les obligacions que això
implica. Parlar en una seu parlamentària no és parlar en un bar, i això exigeix
una correcció, un protocol i un respecte de les formes. Respecte que inclou, al
Parlament de Catalunya i en qualsevol parlament del món, uns usos lingüístics
també simbòlics; també. Que al cap i a la fi, és per això que el president
Sarkozy no parla mai en anglès en una seu parlamentària i sí que ho fa, si cal,
en una entrevista televisiva. O que la cancellera Merkel s'adreça sempre, en
públic, en alemany al president Medvèdev, per més que parle molt bé el rus. O
que Juan Carlos de Borbón parla en espanyol en les cimeres internacionals encara
que els seus interlocutors sàpiguen tots anglès, llengua que, segons que diuen,
practica a casa cada dia.
Vicent Partal   director@...
http://www.vilaweb.cat/www/mailobert?id=3654095









[Non-text portions of this message have been removed]

Begin forwarded message:

> From: Josep <jsort64@...>
> Date: 11 de novembre de 2009 19:11:10 GMT+01:00
> To: josepsort@...
> Subject: [josepsort] PERQUÈ NO S'ENGARJOLA EL DELEGAT d'ECSPANYA?
>
> Començo a estar fins al capdamunt del collons del Delegat ecspanyol.
> El molt pallús va per les cantonades, com un exhibicionista,
> amenaçant tothom, dient que la té molt grossa, i vomitant odi i
> intentant posar la por al cos als ciutadans demòcrates que volen fer
> sentir la seva veu, aterrint-los. O si més no intentant-ho. És que
> si això se sabés arreu del món, sobretot del món democràtic, a
> aquest individu se l'hauria d'engarjolar al Tribunal de Drets
> Humans, hauria de ser jutjat conjuntament amb el Karadzic.
>
> Mira Joan, de moment te l'hauràs de treure més d'un centenar de
> vegades d'aquí al 13 de desembre. Espero que llavors ja estiguis
> tancat al talego, si pot ser a Europa, no a l'estat ecspanyol. Per
> exemple a La Haia. Te la trauràs, sí, i fins i tot potser te la
> remenaràs de forma indecent i pervertida, sense traça. Però després
> te l'hauràs de tornar a guardar. Si és que encara no se t'ha congelat.
>
> Au Joan, ensenya-la per les cantonades, pallús!. I no t'oblidis
> d'obrir la teva boqueta de pinyó...La teva ràbia i el teu odi és la
> nostra força. Temps al temps.
>
> --
> Enviat per Josep a josepsort el 11/11/2009 06:36:00 PM



[Non-text portions of this message have been removed]

http://www.vilaweb.cat/www/mailobert?id=3654095




Subject: El ridícul de La Vanguardia


per Vicent Partal
dimecres, 11 de novembre de 2009
El ridícul de La Vanguardia
La Vanguardia és l'excepció a Barcelona. És l'únic diari monolingüe castellà de
la ciutat i la seua militància persistent en aquest sentit fa temps que crida
notablement l'atenció. Però, malgrat això, el director, José Antich, es permetia
ahir de donar lliçons de saviesa lingüística qualificant de 'ridícul' que el
Parlament de Catalunya posara traductors de català a espanyol i viceversa per
atendre degudament la visita d'una delegació nicarangüenca. La veritat és que el
seu argument feia feredat.

El director de La Vanguardia diu, en la llengua en què escriu en públic cada
dia, que 'no sembla la cosa més edificant' que els nicaragüencs escoltaren amb
'els auriculars posats' els discursos dels diputats catalans. No gosa dir-ho
claret, però diu, i per això fa feredat, que el Parlament de Catalunya hauria
d'haver renunciat a la llengua pròpia, no sé si en aquest cas o amb qualsevol
excusa. No ho diu clar, però s'entén fàcilment que el senyor Antich vol dir que
ell hauria desitjat que els diputats hagueren parlat directament en castellà,
com fa el seu diari cada dia. Perquè, encara que no ho diga tampoc, interprete
que el senyor Antich deu comptar que els nicaragüencs no entenen d'entrada el
català, de manera que, havien de ser els diputats catalans els qui havien de
canviar de llengua, per caure en el 'ridícul'.

Per sort, no ho van fer. Començant per David Minoves, secretari de Cooperació i
Solidaritat del govern, que no va perdre gens de vista que les institucions
també tenen obligacions envers la pròpia dignitat, perquè no són únicament una
col·lecció d'individus, ans representen un país, amb les obligacions que això
implica. Parlar en una seu parlamentària no és parlar en un bar, i això exigeix
una correcció, un protocol i un respecte de les formes. Respecte que inclou, al
Parlament de Catalunya i en qualsevol parlament del món, uns usos lingüístics
també simbòlics; també. Que al cap i a la fi, és per això que el president
Sarkozy no parla mai en anglès en una seu parlamentària i sí que ho fa, si cal,
en una entrevista televisiva. O que la cancellera Merkel s'adreça sempre, en
públic, en alemany al president Medvèdev, per més que parle molt bé el rus. O
que Juan Carlos de Borbón parla en espanyol en les cimeres internacionals encara
que els seus interlocutors sàpiguen tots anglès, llengua que, segons que diuen,
practica a casa cada dia.
Vicent Partal   director@...
http://www.vilaweb.cat/www/mailobert?id=3654095









[Non-text portions of this message have been removed]

El llarg camí des de l'extrema esquerra fins al centre dreta independentista

http://blocgran.cat/?page_id=978


Fantassin Manel:
http://blocgran.cat/?page_id=428
http://blocgran.cat/?page_id=429
Tinc vint minuts per pensar, escriure i enviar aquest escrit. però és ben sabut
que deixar-se acollonir, sobretot  aquells que, tot plegat, no tenim res a
perdre, condueix a la frustració de tota la societat. Una veritable catàstrofe
comença en un gest aparentment intranscendent !


Aquesta reflexió em fa venir al cap en Joan, un pagès de la Conca de Barberà,
que vaig conèixer a mitjans dels vuitantes en una parada que havíem posat a la
fira de St. Feliu de Llobregat.  Ell i els seus dos fills -uns homenots cepats
que probablement no tenien més de setze anys però que em depassaven de gruix i
d'alçada- s'havien acostat atrets per les estelades que veníem. No va adonar-se,
fins després de fer la compra, del mot "socialista" (PSAN - Partit Socialista
d'Alliberament Nacional) i, en confondre'ns amb el PSC, tot indignat, va dir que
ja n'estava tip d'espanyols, que estava tremendament decebut de l'espanyolisme
extrem del govern convergent que llavors governava Catalunya, i que això d'haver
de comprar estelades a cals socialistes ja curullava la frustració que sentia.


En Joan estava escandalitzat per un gran adhesiu de color vermell on hi havia un
dibuix, que semblava de "Novecento", simulant  una manifestació de treballadors
sota el lema "Obrers, camperols, socialisme, independència". Com a propietari
rural no estava disposat a ser expropiat ni col·lectivitzat. Li vaig preguntar
si era prou conscient del significat de l'estel roig que hi havia a la bandera
que m'acabava de comprar i em va haver de reconèixer que, efectivament,
l'extrema esquerra era en aquell moment el puntal de l'independentisme. Des de
feia pocs anys havíem passat de ser els quaranta que ens coneixíem de tot arreu
a ser més de quaranta mil a les manifestacions de la Diada degut, en bona part,
a l'efecte encoratjador entre el jovent de la repercussió mediàtica de les 
accions de propaganda armada de Terra Lliure, així com de les accions de
solidaritat envers els patriotes catalans repressaliats.


Els independentistes actuals que ara reclamen governs de coalició entre CiU i
Esquerra segurament no recorden,  o no van viure (no estaven lluitant al carrer,
patint la repressió del govern civil espanyol i el desinterès col.laboracionista
de govern convergent), els duríssims anys, per l'independentisme, de la
Catalunya comandada per un Jordi Pujol que acabava de ser nomenat "Espanyol del
Año" pel diari ABC .  Recordo la frase exacta d'en Joan, que estava sorprès del
nostre origen immigrant:: ".em fa ràbia que vosaltres, que sou andalusos o
aragonesos, arrel d'això del comunisme, sigueu més patriotes catalans que els
suposats nacionalistes que manen a la Generalitat.".


En tot cas en Joan era assenyat i va advertir-nos, amb to de saviesa pagesa, que
l'hora de les revolucions a l'estil de Presa del Palau d'Hivern o de Guerrilla
de Sierra Maestra, ja havia acabat, i que Catalunya no seria independent per
obra i gràcia d'una colla de comunistes. No va servir de gaire explicar-li el
sistema d'Herri Batasuna (calcat dels règims de socialisme real de l'Europa de
l'Est) basat en una Front Patriòtic dirigit pel partit comunista dirigent, en
tant que reconeguts els comunistes com els més patriotes i sacrificats. En Joan
va sentenciar: ".fins que la dreta no sigui independentista no farem res de res
de res.". No era un comentari amb to d'esperança en el futur, tot el contrari,
supurava amargor per l'evidència de la traïdoria de la dreta catalana, dreta que
no volia la independència de Catalunya.


Però nosaltres, que encara tardaríem mitja dècada a decebre'ns per la caiguda
del mite de la Unió Soviètica, no ho veiem com en Joan, per a nosaltres no era
una anomalia del sistema, sinó la constatació de l'encert d'aquella estratègia
que compartíem amb els bascos. Ja hi havia hagut el fenomen de l'eurocomunisme,
fenomen que també havia afectat l'independentisme en la clarificació de
Nacionalistes d'Esquerra, i que havia acabat derivant, als nostres ulls, en
posicions menys patriòtiques, o sigui, que quan vaig conèixer el pagès Joan, la
realitat del moment ens donava la raó. Anys més tard tot canviaria, les
revolucions ja no serien possibles i l'extrema esquerra esdevindria
necessàriament insignificant en l'aspecte electoral però ostentaria el paper
fonamental de fer de consciència moral del centre esquerra (com ho és l'extrema
dreta en relació al centre dreta) en un sistema, el de la democràcia burgesa, 
on el centre és hegemònic electoralment.


Tanmateix, anys més tard, l'anomalia romania. Començava a estructurar-se el
sistema català de partits, però era un sistema coix, on l'independentisme
romania encara a l'extrem, tot i que ja hi havia intents en l'entorn Colom per
conquerir el centre. De la mateixa manera que als països normals hi ha un centre
dret i un centre esquerra hegemònics, flanquejat pels respectius
extrems-conciència, als països amb un doble projecte nacional (projecte d'una
Catalunya federada dins d'Espanya/projecte d'una Catalunya independent) allo que
toca és  tenir un doble sistema de partits. Quan ERC a la fi aconsegueix
esdevenir el partit de centre esquerra del sistema sobiranista de partits, el
panorama   ("grupúsculs d'extrema dreta-PP-PSC-ICV" pel projecte
catalanoespanyol, i "grupúsculs d'extrema dreta-CiU-ERC-gestació de la CUP" pel
projecte que hauria de ser sobiranista)   continua coix, perquè CiU continua
sense definir-se sobiranista. Aquesta és actualment la gran anomalia de la
política catalana, l'anomalia que amargava el Pagès Joan fa un quart de segle i
que continua irresolta.


I de quina manera aconseguirem resoldre la gran anomalia? Hi ha opinions i
prediccions per a tots els gustos. Hi ha els que preveuen la caiguda dels
partits tradicionals, algunes vegades emmirallats per experiències alienes que
sovint cauen en el populisme de curta durada. Hi ha els amnèsics optimistes, que
tanquen els ulls davant les traïcions convergents i creuen que CiU haurà après
la lliçó, de manera que la propera vegada que governin ho faran amb conductes
més patriòtiques. Entre els primers n'hi ha que recorden els origens de centre
esquerra de CDC (Miquel Roca) i d'EDC (Trias Fargas i Macià Alavedra) i com, en
coalició amb UDC van aconseguir l'"alquímia perfecta" de l'èxit electoral, és a
dir, la transversalitat, ni de dretes ni d'esquerres, nacionalista! Al principi
no nego que va funcionar, jo he conegut força gent al meu poble que votava CiU a
les eleccions autonòmiques i PSOE a les eleccions espanyoles. Malauradament el
determinisme sistèmic és traïdor i, quan ocupes el paper que ocupes difícilment
tens altre espai, de manera que els suposats transversals van haver de
sotmetre's als interessos de la dreta en moltes decisions, perquè el dia a dia
parlamentari és molt variat, i sovint el patriotisme és inversament proporcional
als interessos dels rics.

Sortosament la realitat és dinàmica i altres projectes transversals (quan dius
que no ets de dretes ni d'esquerres acabes derivant en la dreta) podrien acabar
desembarcant en la Casa Gran, obligant, en la negociació del procés de fusió, a
que el conjunt de CiU és definís sobiranista, resolent de cop la maledicció del
pagès Joan i completant el sistema de partits que ens ha de dur a la
independència.










[Non-text portions of this message have been removed]

http://fantassin.blogspot.com/2009/11/sembla-que-la-vanguardia-no-veu-que..html
Sembla que La Vanguardia no veu que siguin compatibles catalanitat i
espanyolitat
Diumenge 8 de novembre, abans de tornar a Barcelona, cerco un quiosc a Perpinyà
per a saber com ha tractat la premsa els actes que van commemorar ahir la
partició en dos de Catalunya.

Una data tan important no pot passar a cap país normal sense tenir el màxim
ressò institucional. En el nostre cas he vist el principal líder d'una de les
forces que governen Catalunya, al capdavant d'una de les pancartes de la
manifestació, però no tenia tan clara la reacció de la premsa, tot i que per la
nit he vist el reportatge que ha fet Televisió de Catalunya i estava prou bé.
Estic pendent també del noticiari en llengua catalana de France 3, perquè vaig
veure càmeres per la manifestació, i també de matinada he pogut veure a internet
com en parlava el diari Avui.

He comprat l'Indépendant, el Midi Libre i La Vanguardia. Els dos primers
anuncien la notícia a la primera pàgina i li dediquen tota la tercera amb un
títol victoriós: "11.000 catalans sans frontières réunis". En canvi al diari de
BCN, de la capital del país, la partició del qual commemorem, ni un sol mot !
Ahir no hi va haver res enlloc ni hi va participar cap polític de primera fila !
Res de res !

Recordo que un amic em deia fa dies, en relació a una altra notícia: "...La
Vanguàrdia ja no és el que era, potser ho diran demà!" En aquell cas,
efectivament ho van dir l'endemà, però en el què ens ocupa, és improbable que el
diari no pugui desplaçar ningú a dos-cents quilòmetres o cercar notícies
d'agència. Més aviat sembla tractar-se d'una opció: La Vanguardia Española
potser va amagar l'adjectiu, l'any 78 (amb l'excusa que li havia estat imposat),
per evitar perdre clientela convergent, però en moments com aquest sembla
abanderada del separatisme, de que no és compatible l'espanyolitat amb la
catalanitat, però des de l'opció espanyola, eh! Si La Vanguardia és espanyola, i
si els actes commemoratius d'una data cabdal de Catalunya no tenen lloc en
territori espanyol, ni els esmenten, atès que l'element important no és
Catalunya, sinó que sols és Espanya.

Bon jorn i salut a totes i a tots!

----------




Enviat per Fantassin a diumenge, novembre 08, 2009 0 comentaris

[Non-text portions of this message have been removed]

Begin forwarded message:

> From: Josep <jsort64@...>
> Date: 9 de novembre de 2009 11:26:56 GMT+01:00
> To: josepsort@...
> Subject: [josepsort] LA DERROTA ETS TU!
>
> M'emprenya fer aquest post. Seria molt més feliç fotent una
> garrotada als ecspanyols kinkis tal i com aquests dies fan amb tant
> d'èxit els companys cimerencs. Però l'he de fer perquè no ho puc
> deixar passar.
>
> Sóc el primer que reconec que amb Artur Mas, l'actitud de CDC envers
> la Independència ha progressat lleugerament, sobretot si ho comparem
> amb el tancament mental que representava -o que representa encara,
> Jordi Pujol. Signes dels temps, suposo.
>
>
> Ara bé, Mas ha optat per la pitjor estratègia possible, el
> camidelmigisme o l'escalfabraguetisme, o el marxaenrerisme o digueu-
> li com vulgueu. És a dir, el "sí però no", "el sí, però ara no
> toca", que ens recorda perillosament al seu predecessor. Una tria
> que cada cop decepciona més a molta de la seva pròpia militància i
> del seu electorat, val a dir.
>
> Les declaracions, que podem qualificar sense cap dubte de
> derrotistes que Mas porta fent en el darrers dies respecte
> l'hipotètic resultat d'un referèndum d'autodeterminació, són
> totalment impresentables. I el que encara és pitjor, ha fet un pas
> enrere, revelant que si d'ell depèn en la propera legislatura no hi
> haurà cap referèndum d'autodeterminació.
>
> D'aquí se'n deriven dues consideracions. Tot sobiranista, i més
> concretament, tot sobiranista votant de CiU, ara sap que si CiU té
> marge suficient per governar, tocarà passar quatre anys més de
> regateig amb Ecspanya, d'espoli fiscal, de querelles interminables,
> de pedagogia del fracàs (això sí que és un veritable fracàs). De
> viatges a Madrit per anar a donar-se el bec amb el Ministre de torn,
> amb el secretari d'estat de torn, amb el subsecretari i el director
> general del ram, etc, etc. És a dir, en una paraula, en allò que
> porten fent els darrers trenta anys i que ha desembocat en una crisi
> del sistema en tota regla. I amb el risc afegit d'un pacte amb el
> PP, i que això pressuposi que qui realment talli el bacallà no sigui
> en Mas, sinó en Duran i Ecspanya.
>
> Segona, Artur Mas, pot ser un polític sincer i benintencionat, i
> fins i tot un patriota, a la seva manera, és clar, però aquestes
> declaracions demostren que no és un líder, i molt menys un dirigent
> capaç de carregar-se el país a les seves espatlles. Una persona que
> té por del fracàs, senzillament no es pot dedicar a la política. Que
> un tio relativament jove caigui en el parany de la vella escola i
> repeteixi arguments suats sobre la hipotètica "majoria social"
> contrària a la independència. A mi que me l'ensenyin aquesta
> suposada majoria, perquè jo no la veig enlloc, tret dels discursos
> mediàtics, totalment al servei d'Ecspanya, és clar.
>
>
> Mas, no es tracta de convocar un referèndum d'autodeterminació. És
> molt més senzill. Es tracta d'aprovar una Declaració Unilateral
> d'Independència. I punt. Ara, ja sabem que pel que fa a CiU, la via
> referendària està tancada durant els propers quatre anys. Molt bé. O
> molt malament, vaja. Cal prendre'n nota.
>
> Aprovar una DUI, significa trencar amb la legalitat ecspanyola,
> naturalment que sí, i implica jugar-se-la. Però algú amb dos dits de
> front pensa que si un Parlament, sorgit d'unes eleccions
> democràtiques aprova una DUI, serà immediatament clausurat? A
> l'Europa del 2009, quasi a tocar del 2010? Una Europa que ha vist
> més d'una i més de cinc DUI en les darrers anys, i doncs que cada
> cop n'està més acostumada? Quina legitimitat té una Ecspanya que
> està fent esforços per convertir-se en l'autèntica pària d'Europa?
> Va, home, va!
>
> A partir d'ara ha de quedar molt clar per a qualsevol català, és a
> dir, per a qualsevol sobiranista, que si vol tallar de soca-rel amb
> el cul-de-sac actual, només queda un camí, una opció, i aquesta és
> la que proposa Reagrupament, i que passa per bastir una candidatura
> transversal que es comprometi a Declarar la Independència el més
> aviat possible, i que propugna una clara i radical regeneració de la
> política catalana, per acabar d'una vegada amb trenta anys
> d'autonomisme corrupte i de submissió als diktats de Madrit. Per fer
> bugada i començar de nou, nets i polits, com aquell qui diu.
>
> He dit.
>
>
>
>
> --
> Enviat per Josep a josepsort el 11/09/2009 08:58:00 AM



[Non-text portions of this message have been removed]

Begin forwarded message:

> From: Josep <jsort64@...>
> Date: 6 de novembre de 2009 9:11:20 GMT+01:00
> To: josepsort@...
> Subject: [josepsort] KOSOVO, THE YOUNG EUROPEANS
>
>
>
>
> Aquest vídeo forma part de la nova campanya que el govern kosovar ha
> contractat
> amb la branca israeliana del gegant de la publicitat
> Saatchi&Saatchi.  La campanya
> es va iniciar el passat dia 26 d'octubre i consisteix en l'emissió
> de dos anuncis,
> un de 60 segons i un de 30, en algunes de les principals emissores
> globals de televisió,
> tals com CNN, BBC World News, Euronews, CNN Turk, Bloomberg i
> Eurosport.
>
> El seu cost total és de 6 milions d'euros (és a dir, només un desena
> part del que Ecspanya
> ens roba en un dia, en l'actualitat)
>
> Segons he pogut llegir, la campanya continuarà amb nous anuncis
> adreçats específicament
> a l'Estat ecspanyol i al Tribunal Internacional Internacional de
> Justícia de La Haia, que,
> com ja vaig comentar en un post recent, ha d'emetre una opinió
> consultiva sobre la conformitat
> de la Independència del país amb la legislació internacional. La
> campanya de relacions públiques,
> també inclourà mitjans escrits de renom com The Economist i
> Newsweek. Penso que és un bon
> exemple del que els Catalans hem de fer per donar a conèixer que,
> com diu l'eslògan ja prou conegut,
> volem ser The Next State of Europe.
>
> Que així sigui.
>
>
>
>
>
> --
> Enviat per Josep a josepsort el 11/06/2009 08:26:00 AM



[Non-text portions of this message have been removed]

Begin forwarded message:

> From: Josep <jsort64@...>
> Date: 27 de octubre de 2009 1:22:08 GMT+01:00
> To: josepsort@...
> Subject: [josepsort] Bye, Bye sociates
>
>
> Divendres vaig assistir a l'acte de Reagrupament a Terrassa. Enorme
> exitàs. Després vaig anar a sopar amb els organitzadors i vaig seure
> al costat d'en Quico i de la Montserrat, i davant per davant de la
> Fina.
>
> En Quico és un bad boy. Un blocaire atípic i un catxondo de collons.
> La veritat que quan coincidim, m'ho passo bé amb ell, perquè té un
> sentit de l'humor carregat de mala hòstia que tant m'agrada. Saber
> enfotre-se'n del mort i de qui el vetlla, és tot un ofici. I en
> Quico, n'excel.leix. I encara m'agrada més quan vaig saber que és
> l'autèntica ovella negra de la família, plena de fatxes i que es
> remunta, si no recordo malament a tot un General carlí. Poca conya,
> doncs!
>
> Del seu perfil al facebook, he agafat aquesta magnífica foto, que
> sintetitza, realment el que de debò és el PSOE. Una formació
> parafeixista, com ho va demostrar durant el referèndum d'Arenys. I
> és que, com ja va dir el clàssic, "no hi ha res que s'assembli més a
> un ecspanyol de dretes que un ecspanyol d'esquerres".
>
> Ara que Montilla ja té perfil a Facebook i tots els llepes han
> saltat per fer-se amics (i la primera tu, Mariona), la resposta ha
> estat immediata i a aparegut un grup que porta per nom Bye, Bye PSC.
> Molt encertat. Us el recomano i us demano que us hi apunteu.
>
> I és que el final del PSC és a prop. L'histerisme s'apodera de totes
> les seves primma donnas, a mesura que la Revolució Democràtica
> s'estèn per tota Catalunya sota la fórmula de les consultes
> populars. Una revolució que tindrà el proper dia 13 de desembre una
> altra fita culminant.
>
>
> Si divendres era a Terrassa, diumenge pel matí vaig ser a Sant Just
> Desvern, a la Parada que els companys de Reagrupament havien muntat
> (foto). És tot un orgull veure com la tradició èpica de
> l'independentisme santjustenc, reviscola ara amb els reagrupats. És
> ben bé, que no hi existeix la casualitat en aquesta vida. Les coses
> són per algun motiu. I estic segur que en Daniel Cardona, si veiés
> ara la gent de Reagrupament treballar a preu fet per difondre el seu
> projecte polític, n'estaria orgullós, encara que probablement,
> trobaria a faltar determinat tipus de material. Però ara són altres
> temps. En definitiva que sota la mirada d'en Cardona i de tants
> altres patriotes del Baix Llobregat (en Jaume Martínez Vendrell, per
> exemple), els reagrupats estem eixamplant la nostra base humana.
> Aviat ja en serem 200! Falta poc, falta molt poc, i estic segur que
> quan celebrem els actes comarcals i de proximitat previstos, els
> depassarem amb escreix.
>
> Que així sia!
>
>
>
>
> --
> Enviat per Josep a josepsort el 10/27/2009 12:27:00 AM



[Non-text portions of this message have been removed]

http://josepsort.blogspot.com/2009/10/reagrupament-es-presenta-nova-york.html