CATALUNYA LLIURE = Europa de Llibertats. PARLEM DE CATALUNYA i, en conseqüència, PARLEM D'EUROPA. Sotmesos encara, els catalans, a l'imperialisme espanyol (i francès) l'Europa que volem només pot ser anti-imperialista. A Europa, com a tot arreu, la manca de llibertats d'una de les parts nega la llibertat del conjunt, i a l'inrevés. Per això la nostra història com a europeus ha estat una successió de guerres civils i de lluites socials que han anat extenent com una taca d'oli els drets personals i socials. Però encara queden a la UE desigualtats i discriminacions, encara hi ha països sotmesos als països veïns (Catalunya i Kurdistan entre d'altres) i situacions socials injustes que ens fan avergonyir, i cal estar amatents perquè encara hi ha d'haver molts avenços i molts retrocessos en l'esdevenidor.

Europa novament esdevé el marc de les lluites socials, en conseqüència ens hem de sentir implicats en qualsevol punt de la geografia europea, com a propi, amb l'objectiu de continuar extenent les llibertats. Això també implica parlar de nosaltres i dels nostres veïns espanyols i francesos, i de les nostres relacions amb ells en el procés conflictiu vers la fi de les submissions i vers la fraternitat que implica el bon veïnatge entre iguals.

El marc europeu és contradictori, tant com els marcs nacionals, i també apelen a ell de manera reduccionista aquells que el volen reduït en drets, economia, geografia, cultura, religió, etc. als paràmetres que els afavoriran només a ells, perquè els que tenen poder mai no tenen més interessos que els propis. Recordem que, abans que les estupideses religioses ens dividissin, la frontera natural era el desert saharià. Nosaltres, des de la sensibilitat catalana i la seva lògica anti-imperialista, i des de la nostra condició de treballadors, serem radicals en posar com a frontera infranquejable el respecte dels drets humans, socials i nacionals.